Si podem veure la realitat des de la perspectiva de la Ment Universal es transcendeixen totes les polaritats que experimentem habitualment. Des de la Psicologia Transpersonal es parla que tots els rols de drama còsmic tenen només un protagonista que és la consciència absoluta. Aquesta també és l’única veritat essencial sobre l’existència revelada en les antigues Upanishads hindús. Això troba una bella expressió artística en el poema del mestre budista vietnamita Thich Nhat Hahn titulat «Llamame pels meus veritables noms«:

No diguis que partiré demà perquè encara estic arribant.

Mira profundament; arribo a cada moment per a ser el brot d’una branca de primavera,

per a ser un petit ocell d’ales encara fràgils que aprèn a cantar en el seu nou niu,

per a ser una eruga en el cor d’una flor,

per a ser una pedra preciosa amagada en una roca.

Encara estic arribant per a riure i per a plorar, per a témer i per a esperar,

perquè el ritme del meu cor és el naixement i la mort de tot el que viu.

Soc l’efímer insecte en metamorfosi sobre la superfície del riu,

i soc l’ocell que quan arriba la primavera arriba a temps per a devorar aquest insecte.

Soc una granota que gens feliç en l’aigua clara d’un estany,

i soc la colobra que s’acosta sigil·losa per a alimentar-se de la granota.

Soc el nen d’Uganda, tot pell i ossos, amb cames primes com a canyes de bambú,

i soc el comerciant d’armes que ven armes mortals a Uganda.

Soc la nena de dotze anys refugiada en un petit pot, que es llança a la mar després d’haver estat violada per un pirata,

i soc el pirata el cor del qual és incapaç de veure i estimar

Soc el membre del Politburó amb tot el poder a les seves mans,

i soc l’home que ha de pagar el seu deute de sang al meu poble, morint lentament en un camp de concentració.

La meva alegria és com la primavera, tan càlida que obre les flors de tota la Terra.

El meu dolor és com un riu de llàgrimes, tan desbordant que plena els quatre oceans.

Crida’m pels meus veritables noms 

per a poder sentir al mateix temps els meus plors i els meus riures,

per a poder veure que el meu dolor i la meva alegria són la mateixa cosa.

Si us plau, crida’m pels meus veritables noms

perquè pugui despertar i quedi oberta la porta del meu cor, la porta de la compassió.