És a dir, el nostre jo més profund, el que pensem i sentim, el nostre jo més íntim, la veu del nostre mestre interior, amb plena confiança, això és el que tenim de fer, les decisions que hem de prendre, perquè estan en harmonia amb la totalitat de l’ésser, són en l’Ésser.
Aquesta consciència i experiència de que estem fets d’essència, de ser, de divinitat, d’ADN diví, aquesta és la nostra fe. I això ens dona una total confiança que tot el que pensem i sentim, procedeix d’aquest Ésser que ens habita, sinó estem dominats per l’ego insegur, desconfiat i poregós.
La Sta. Fe ens convida a viure sempre des de dins, connectat amb l’ésser que som, conscients que ínter-som (amb el cosmos, la naturalesa, els altres). I aquesta vida així és autèntica, sincera, veritable: sentir, decidir, viure sempre connectats al nostre jo més profund, a la nostra més intima intimitat.
M. Gandhi ens parla d’escoltar aquesta veu interior: «Després d’haver fet un esforç incessant per obtenir l’autopurificació, he desenvolupat una petita capacitat per a escoltar correcta i clarament la silenciosa Veu interior… La Veu de Déu s’ha fet cada vegada més audible a mesura que els anys han anat passant. Per a mi, la Veu de Déu, de la consciència, de la veritat, la Veu interior o la silenciosa i suau veu signifiquen una única i idèntica cosa.»
