Amb la teràpia d’adolescents la filosofia i els trets generals d’intervenció seran els mateixos que amb els adults. Hi ha, no obstant això, algunes particularitats referides al moment evolutiu d’aquesta etapa que ens porten cap a unes problemàtiques característiques (tant a nivell particular com sistèmic).

En l’adolescència s’inverteix l’actitud submisa d’acceptació a les normes pròpia d’una edat anterior i que ara es qüestionen fortament. L’adolescent deixa de regir-se per normes impersonals i es regula per a agradar als altres més que per un judici pròpiament intern; el més important passa a ser aquesta acceptació per part dels iguals, la qual preval moltes vegades per sobre del benestar propi.

En aquest sentit cal parlar d’alguns trastorns freqüents:

1. Baixa Autoestima i inseguretat
2. Irritabilitat i agressivitat produïdes per no poder canalitzar adequadament les emocions i tenir una actitud poc assertiva
3. Dubtes sobre l’orientació sexual
4. Conductes de risc cap a les drogues i les addiccions com una sortida fàcil als problemes
5. Trastorns alimentaris (anorèxia, bulímia) deguts tant a factors individuals: (Perfeccionisme, inseguretat) com familiars. (Progenitors intransigents, sobreprotectors) o socials (acceptació en el grup, falta d’habilitats socials).

El treball terapèutic se centra tant en l’àmbit personal com amb la família donada la importància d’aquesta com a sistema. S’aprofundeix en l’autoestima, la tolerància a la frustració, l’autoconeixement, la reorganització i canvi familiar, les tècniques assertives, la comunicació d’emocions…