Tant els elements ambientals de esperit apolini (l’arquitectura, escultura, pintura, acompanyada de música i teatre…) com els elements ctònics (aigua, serps..) representaven la unió simbòlica dels oposats en formar un elaborat culte a la psique entesa íntegrament, en els quals confluïen tots els elements potencials necessaris per a rebre una “cura animae”.
La medicina Asclepiana (déu de la curació) era una “curació integral” que només pot entendre’s d’una forma holística. Estava orientada a restaurar la salut de l’ésser humà en un sentit total. No hi havia metges ni medicines: tots els “psicoterapeutes” que atenien allí els visitants pertenexien a la classe sacerdotal i practicaven un mètode de caràcter espiritual. Els grecs creien que aquesta teràpia s’acoblava a les lleis divines d’harmonia universal que regeixen l’univers, i que podien restaurar l’equilibri de la salut física a conseqüència d’una progressiva experiència d’higiene psíquica.
Segons Erixímaco (metge i filosof admirat per Plató) la medicina ha de fer que els elements més hostils del cos s’harmonitzin, “s’estimin entre si”, deia, perquè a partir d’aquesta pràctica s’introdueix en nosaltres la influència d’Eros ( l’amor).
Pitagoras, Plató i més tard Plotí van professar la idea que la meditació contemplativa del Bell, entès com l’harmonia subjacent de l’univers, té un efecte espiritualment beneficiós. De manera que tots aquests temples i santuaris clínics cobren sentit des d’un angle psicoterapèutic, o espiritual de la medicina. Això explica perquè no es deixava exercir a metges, ni a onirocrítics professionals.
