Addiccions: Substàncies com són l’alcohol, tabac, cànnabis, cocaïna. Noves tecnologies com poden ser el mòvil, messenger, consola…)

Joc Patològic: Es caracteritza per una preocupació constant pel joc, necessitat de jugar en quantitats creixents de diners per a aconseguir el grau d’excitació desitjat, hi ha un fracàs repetit dels esforços per a controlar, interrompre o parar el joc. El joc és utilitzat com a estratègia per a escapar dels problemes, es pot arribar a enganyar els membres de la família, terapeutes i altres persones per a ocultar el grau d’implicació en el joc; arriben a cometre’s actes il·legals com a falsificacions, frau, robatoris o abusos de confiança per a finançar el joc. La persona posa en risc o fins i tot perd les seves relacions interpersonals significatives, treballs i oportunitats educatives o professionals a causa del joc.

Quan existeix dependència o abús de substàncies pot sobrevenir un patró desadaptatiu de consum comportant una deterioració tant a nivell individual com familiar o social. S’arriba a produir tolerància, definida per una necessitat de quantitats marcadament creixents de la substància per a aconseguir l’efecte desitjat, la qual cosa a llarg termini pot desembocar en la síndrome d’abstinència. Una sèrie de correlats marquen les addiccions: existeix un desig persistent o esforços infructuosos per a controlar o interrompre el consum de la substància; es dedica molt temps a activitats relacionades amb l’obtenció d’aquesta, en el seu consum o en la recuperació dels efectes que provoca; hi ha una important reducció en les activitats socials, laborals o recreatives a causa del consum de la substància, aquesta es contínua prenent a pesar que la persona té consciència dels problemes psicològics i físics que comporta.

Pel que fa a les noves tecnologies, si bé el seu ús responsable representa una eina més de treball, comunicació, lúdica…etc, una dedicació excessiva (i a vegades exclusiva) pot arribar a desenvolupar un trastorn de dependència reunint tots els requisits de les addiccions.

La baixa tolerància a la frustració i el reforç immediat probablement es troben en la base d’aquesta simptomatologia. És un problema que afecta moltes persones i que ens bloqueja en la consecució dels nostres objectius i propòsits. La cerca del plaer immediat, la falta d’esforç i constància, l’hàbit de posposar les tasques i la poca tolerància a les dificultats i adversitats conformen els principals factors desencadenants en aquests trastorns.

Davant aquestes situacions el paper del psicòleg va orientat a augmentar la consciència del problema, al propi autoconeixement amb vista a adonar-se dels sentiments, pensaments i conductes desenvolupats davant les deficiències d’autocontrol, es tracta d’arribar a donar una resposta òptima al que ens pugui estar succeint.