El dol és la reacció normal que sobrevé després d’una pèrdua com pot ser la mort d’un ser estimat, la ruptura de la nostra parella, la fi d’un projecte amb el qual ens sentíem identificats. Podem dir per tant que les reaccions simptomàtiques (tristesa, abatiment, plor, etc) que comporta el dol són comprensibles. Potser el preocupant seria precisament que no es donessin, ja que necessitem d’aquest temps i d’un espai per a reconstruir i reorientar la nostra vida.

No obstant això, en alguns casos, el procés de dol pot crear resistència a l’acceptació de la pèrdua, que s’allarga en el temps i es fa veritablement desadaptativa. Apareixen llavors, una sèrie de problemes que no ens deixen portar una vida normalitzada: falta persistent d’emocions, aïllament, negació de fets, tristesa consistent… És en aquest moment que parlem de dol patològic, el qual si seria considerat un trastorn.

La teràpia per a pèrdues i dol es basarà a donar eines per a reconstruir la pròpia història del succés i deixar anar al sofriment; en moltes ocasions va dirigida a exterioritzar la ràbia i l’empipament que la pèrdua provoca i que no hem tingut ocasió d’expressar. La persona té de disposar d’un espai que li faciliti un nou sentit a la separació, on pugui elaborar el seu estat i curar el seu dol, l’objectiu estarà posat en l’acceptació de la seva nova realitat.