En l’Autoconeixement i creixement personal podríem englobar problemes fixats en la nostra persona com poden ser els denominats “tipus de personalitat desadaptativa”. D’altra banda, entrarien aquí també aquestes dificultats que puguem tenir en l’actualitat: Moobing (o persecució en el treball), la falta d’habilitats socials, la baixa autoestima, poca assertivitat….

La personalitat la definiríem com el conjunt d’hàbits (d’atenció, percepció, emoció i conducta) amb els quals ens organitzem el dia a dia. A vegades, es pot donar que ens identifiquem massa amb aquest conjunt d’hàbits mentals i caiguem en automatismes que ens bloquegen, els quals no ens deixen evolucionar. Aquesta manera de funcionar, relacionar-nos, percebre i afrontar la realitat pot comportar un sofriment excessiu per a nosaltres, estant en la base de molts dels nostres problemes. El creixement personal, en aquest sentit, està orientat a augmentar el grau de consciència en un mateix, reduint aquells automatismes del caràcter per a guanyar llibertat de ser.

El nostre treball estarà orientat per tant a l’evolució de la persona, en el seu esdevenir com a tal; focalitzant-nos en el seu present per a generar la comprensió de qui és i de què necessita, buscant recursos d’afrontament així com una base d’autoestima sòlida. Es tracta que la persona tingui un lloc on expressar-se; que, si és convenient, aprengui a posar límits (a si mateix, als altres); que conegui estratègies de comunicació més assertives si la problemàtica així ho requereix; que, en definitiva, pugui trobar un espai on la reflexió es faci possible, on es puguin plantejar els propis objectius, tant concrets com vitals o existencials.

Independentment dels símptomes que tots puguem tenir en un moment donat, l’autoconeixement seria l’objectiu nuclear de la psicoteràpia. L’aforisme “conèixer-te a tu mateix” ja estava inscrit en el temple d’Apol·lo a Delfos. Totes aquelles parts negades nostres i projectades moltes vegades en els altres, tota la nostra ombra (que el psicòleg C. Jung va incorporar com a objectiu terapèutic puix que és allò que no veiem i que està dictant la nostra manera de funcionar) que queda relegada a l’inconscient i ignorada passen aquí en primer pla.

Com ens anem veient a nosaltres mateixos, com veiem als altres i com ens veuen ells. Quines passions ens mouen i a quin nivell ho fan (més conscient o no tant), quines idees fixes tenim, quins trets de caràcter ens esclavitzen sense nosaltres ser massa conscients. Com es troba la nostra virtut davant això. Tota aquesta madeixa és el que mirarem de desembolicar fent més clar el nostre ésser a mesura que es desenvolupi el procés terapèutic.