El poder de les paraules i la seva força a l’acompanyament a altres persones pot arribar a ser sorprenent.

Us deixo un breu relat sobre les possibilitats curatives de les paraules (i les pregàries):

En certa ocasió va ser requerida la presència d’un mestre perquè tractés de guarir un nen malalt i el mestre es va limitar a pronunciar una breu pregària. Entre els presents hi havia una persona escèptica que va manifestar obertament els seus dubtes pel que fa a l’eficàcia d’aquell sistema curatiu tan poc ortodox. Aleshores el mestre es va girar cap a ell i li va deixar anar: “Tu no saps res sobre aquest assumpte. Ets un autèntic ignorant!”. La persona es va enutjar amb aquesta resposta i el seu rostre es va congestionar per la ira i, quan estava a punt de respondre, el mestre va prosseguir: “Si unes poques paraules tenen el poder de fer-te enfadar fins a aquest punt, per què no tindrien altres paraules el poder de curar?”