“Com més aptes som per a fer conscient l’inconscient, més gran és la quantitat de vida que integrem.
L’inconscient és l’intermediari general entre els homes. En un cert sentit és l’un, que tot ho abasta, o el psíquic que és comú a tots. L’inconscient uneix, mentre que la consciència separa.
L’inconscient no és una cosa dolenta per naturalesa, és també la font de benestar. No sols foscor sinó també llum, no sols bestial i demoniac, sinó també sobrehumà, espiritual i, en el sentit clàssic de la paraula “diví”.
Les imatges de l’inconscient ocupen una gran responsabilitat en l’Ésser humà. La falla a entendre-les o l’evitació de la responsabilitat ètica, priva a l’Ésser humà de la seva totalitat i li imposa penosos fragments de la seva vida.
L’inconscient és la història de la humanitat des dels temps immemorials”.