Em sembla molt bella la imatge que Pablo d’Ors esbossa sobre el Temple i el seu impacte sobre el cercador espiritual. Aquí van a manera de pinzellades les seves paraules:
“ …un lloc cuidat, on l’extern sigui reflex de l’intern. Un àmbit per al culte, és a dir, per a la cultura, per al cultiu de si. Un lloc per a ser, on es convidi als qui allí entrin a mirar cap a dins i cap amunt.
És un lloc per a educar-se en el misteri. Per això s’entra en ell en respectuós silenci. Per això es fan allí reverències, genuflexions i prostracions… Per a mostrar amb el cos que no pretenem comprendre ni dominar la realitat, sinó respectar-la. Tot en el temple inspira al respecte: al reconeixement que tot és més gran que nosaltres, que formem part d’aquest tot, que no estem per damunt. El temple és un recordatori del nostre ser espacial.
És l’edifici en el qual entrem per a ser conscients que som temple. El temple és un lloc sagrat perquè ens recorda -hauria de fer-ho- que som sagrats. El temple és un cos de pedra que apunta al cos de carn i ossos que és cada ésser humà. Si entres en el temple, és per a entrar en el teu cos, no per a quedar-te en l’extern.
El temple és també, per descomptat, la nostra consciència. Si en entrar dins de tu veus que està plena d’ocells que s’estan menjant el pa dels teus nens, ¿no és assenyat espantar-los d’una manotada? Sense aquests ocells voraços i sorollosos, la teva consciència et semblarà mig buida i fosca, és cert. Potser trobes a faltar llavors a tots aquests ocells salvatges que et picotejaven i ensordien per dins. Però, una vegada que estiguis en aquest santuari buit i semiobscur, lluny ja dels ocells, podràs encendre una espelma, i una altra, i una altra una estona després. I podràs anar distingint tot el hi ha, i que has ignorat durant tant de temps. Ningú podrà assegurar-te que no entrarà a vegades una ràfega de vent i que apagarà tot el que has anat encenent durant mesos o fins i tot anys. Però si perseverem en aquesta desolada penombra, arriba el dia -no saps com- en què pots veure sense necessitat d’encendre cap espelma.
