L’impuls d’apropiació i d’autoafirmació ja està latent en el nen, però la llavor de la frustració i de la sospita no ha prosperat encara; o almenys no del tot. Aquest nen interior -confiat i innocent- és el que ressuscita, gairebé miraculosament, quan ens asseiem a meditar.

No impedeixis que el teu nen s’acosti a tu quan medites. Posa’l en el teu centre. Mira bé que el nen no té plans més enllà de l’immediat. Mira que la seva fragilitat (i res hi ha tan fràgil com un nen) és viscuda sense temor. No es tracta de ser aquest nen que vas ser, sinó de ser-ho després d’haver deixat enrere aquesta etapa. La vida espiritual no convida a una ingenuïtat infantil, sinó conscient. No a un candor ignorant, sinó savi. Et convida a una innocència des de l’experiència. I això en què consisteix? A veure el bé del món i a romandre el més possible en aquesta mirada. A treballar amb la disposició del joc. A meditar amb la disposició del descans. A escoltar amb la disposició de la sorpresa. A tornar al cos, que és el primordial. A contactar sovint amb els animals i amb la naturalesa, perquè són el nostre reflex. Ser com a nens suposa fer-ho tot a poc a poc.

Categories d’articles

santi-perich-psicologo-sabadell

Santi Perich

Psicòleg Col.12669 amb una consulta situada en el centre de Sabadell.

Leave A Comment