L’enveja reflecteix la preocupació per la vida dels altres i la forma com es descura la pròpia.

Perquè apareix l’enveja, quina és la seva intencionalitat?. L’enveja com a símptoma és evidentment dolorosa però és probable que, al mateix temps, ens estigui protegint d’un dolor més profund, associat amb la necessitat de reconèixer i afrontar les realitats fonamentals del destí. L’enveja pot absorbir el dolor que portem dins en un afany de no reconèixer qui som i quin és el nostre passat, de no sentir la tristesa i el buit interior.

Si en l’enveja la persona lamenta que la seva vida no sigui millor, llavors potser és bona idea sentir profundament el buit interior. Els desitjos (cap als altres, cap al que aquests posseeixen…) poden ser trivials instruments de repressió, que criden l’atenció sobre possibilitats superficials i gens realistes com a defensa contra el buit, que és tan dolorós. Com a símptoma, l’enveja manté la vida a una distància segura; com a invitació per a l’ànima (que té en compte la responsabilitat de la pròpia situació), l’enveja ofereix maneres d’endinsar-se en el propi cor, allí on és possible recuperar l’amor i el vincle.

L’enveja ens demana que ens enfonsem més profundament en l’ànima, mes allà de les idees de salut i felicitat, en el si del misteri. En última instància, aquesta inquietant emoció ens pot obrir el camí cap a una vida viscuda amb més profunditat, maduresa i flexibilitat. El sofriment que provoca l’enveja només pot ser alleujat per una major sensibilitat cap a nosaltres mateixos i el nostre buit, s’inicia així un avanç cap a una major espiritualitat.

Categories d’articles

santi-perich-psicologo-sabadell

Santi Perich

Psicòleg Col.12669 amb una consulta situada en el centre de Sabadell.

Leave A Comment