Quan ens sentim tancats en nosaltres mateixos, ressentits, mancats d’harmonia, és que hem canviat a una naturalesa diferent i hem caigut molt lluny de l’ànima. La creació d’ànima pot convertir-se en un procés dirigit per nosaltres mateixos mitjançant els reflexos estètics. 

Seguir els senyals de la bellesa i de la lletjor és un mode d’imaginar la individuació, un mode de crear ànima, un mode de veure la bellesa com a veritat. Si sabem seguir i distingir els senyals suscitats pels reflexos estètics en els afectes del cor, llavors podem percebre quan canviem de naturalesa, quan ens abandonem i comencem a crear malaltia.

El judici estètic sorgeix de manera espontània, com un moviment del cor. El sentit estètic percep la forma de les coses, aprehenent l’aspecte concret de cada succés, mostrant la naturalesa que es reflecteix en el seu rostre. La nostra resposta estètica individual és el gos guardià contra el diable que es cola en les nostres vides quan menys ens ho esperem, camuflat en les disfresses més convencionals (aquí estan el formalisme burocràtic, la tediosa rutina quotidiana, l’homogeneïtat, l’avorriment. la correcció, les generalitzacions, la uniformitat…el pensament nul i la nul·la receptivitat).

El reflex estètic commou el nostre cor, no és només esteticisme desinteressat, és la nostra pròpia supervivència. Quan estem avorrits, enfastidits, an-estesiats…, aquestes emocions de desolació constitueixen precisament les reaccions del cor a la vida anestèsica de la nostra civilització, als successos que no ens deixen sense alè, que són mera banalitat. El lleig és llavors tot allò de què no ens adonem, allò que simplement ens avorreix, perquè això és el que mata el cor.

Categories d’articles

santi-perich-psicologo-sabadell

Santi Perich

Psicòleg Col.12669 amb una consulta situada en el centre de Sabadell.

Leave A Comment