Atenent als diferents models que es prenen com a referència en terapia de parella podem citar els següents:

-Els centrats en les “emocions”. Aquí entrarien aquells enfocs que tenen en compte tres aspectes bàsics. Per un costat la familia com a sistema (perspectiva sistèmica), atenent a les relacions familiars extenses amb les families d’origen de cada membre, amb els mites familiars que arriben a la parella constituida, amb els deutes i nivells de pertinença, amb el nivell d’individuació i autonomia(…). Per altre banda tindrien present el tipus de “vincle” esdevingut a través dels pares (especialment la mare) i que condiciona el vincle amb el qual ens aproximem a la nostre parella en l’actualitat. Per últim, prenen com a pilar les emocions que es van donant en la relació amb l’altre i que es manifesten en el procés terapèutic.

-Un segon model el podem veure en la aproximació cognitiu-conductual. Prènen valor aquí les conductes y comportaments que cada membre posa en funcionament i com aquests repercuteixen en el seu company; estem parlant d’una teràpia pràctica centrada en canvis pràctics d’actuació i en tasques especifiques entre sessions. També es posa l’emfasí a nivell cognitiu a aquells pensaments, actituts i expectatives que cada un dels membres té, tant per ell matéix com per l’altre, en com s’expliquen aquests i en l’escolta dels mateixos (amb la presa de conciencia narrativa del que ens passa però també amb les possibles irracionalitats implícites o amb els mites culturals associats…).

-Una tercera via parlaria de la psicodinàmica personal que portem i que es posa en joc amb la parella. Seria una vertent més psicoanalítica, basada en factors de la personalitat, on cada membre de la parella té un paper preponderant com individú, on es posa de relleu la seva formació caracteriològica. Es centre així mateix en el insight o revelació personal.

-Hi haurien finalment altres models de tall més constructivista-existencial i que inclourien corrents com la “Logoteràpia”, la “Teràpia centrada en la persona”, la “Gestalt”(…). Posant-se l’emfasí aquí en el autoconeixement, en la capacitat de triar, en la llibertat i responsabilitat pròpies, en la unicitat (en tant cada persona és única en la seva singularitat), en l’autotrascedència…

-Com veiem les aproximacions són múltiples. La terapia pot tenir en compte diferents visions. És aquí on s’obren les qüestions més importants: Quina parella tenim davant?; Quina crisi presenta?; Quina és la seva demanda?, Quin és el seu sistema?. Afrontant aquestes preguntes la meva aposta està en la Integració de models, atenent i singularitzant aquells aspectes que el pròpi espai terapèutic i relacional delimita.