Trobo interessant reflexionar i quedar-se un temps amb les sensacions (sentides) que ens susciten les següents deu característiques que cert text Zen refereix a propòsit de la naturalesa de la “consciència” i com s’assembla a l’espai obert:

–No obstruïda, és a dir, que no es troba limitada ni confinada pels pensaments o sentiments que emergeixen d’ella;

–Omnipresent, en el sentit que sempre es troba immediatament disponible expandint en totes direccions;

–Ecuánime, és a dir, que permet que tot sigui tal com és;

–Inmensa, ja que s’estén infinitament més enllà de totes les limitacions de la ment;

–Sense forma o, el que és el mateix, que no es pot veure continguda per cap esquema conceptual;

–Pura, és a dir, que no es veu contaminada per res que emergeixi del seu interior;

–Estable, és a dir, que mai neix i que mai mor, sinó que és el fonament omnipresent de tota experiència passatgera;

–Més enllà de l’existència, ja que no pot situar-se en cap forma definida;

–Més enllà de la no-existència, ja que no és simplement res sinó, contrariament, una presència clara i lluminosa;

–Inasible, perquè no hi ha cap forma de fixar-la ni de aprehendre-la.