Al budisme tibetà es fa l’analogia de la mirada del lleó. Ella ens pot sostenir en el camí de les nostres meditacions.

L’ensenyament és que si llences un pal lluny d’un gos, aquest correrà darrere del pal. Però si llences un pal lluny d’un lleó, aquest et perseguirà a tu. El lleó dirigeix ​​la mirada al llançador, no a allò llançat. Tots tenim mirada de gos; estem tota l’estona perseguint els pals que ens llença la nostra pròpia ment. Sempre estem corrent després dels pensaments i emocions que no paren de sortir de dins. Ens deixem seduir per les projeccions de les nostres pròpies ments que ens porten a la no lucidesa base del nostre patiment.

Per tal de trobar l’essència de les coses tal com són, hem de mirar cap a la direcció correcta. Tenim de mirar cap a dins. Així com el lleó no té por a la selva, es requereix una mirada audaç per mirar profundament dins la selva de les nostres pròpies ments. Es necessita valor per mirar a la foscor, i fins i tot més agalles per entrar-hi. Per això comencem amb una visió o mirada correcta, la del lleó. Si sabem que a l’altre extrem de la foscor de la nostra ment inconscient es troba la llum, entrarem valentament en aquella nit auspiciosa, perquè sabrem que ens estarem dirigint cap a la matinada.