El nivell més profund de consciència té la capacitat de tocar directament la dimensió última: l’àmbit de la realitat en si mateixa. En aquest sentit, el mestre zen Thich Nhat Hanh il·lustra a través d’una suggerent metàfora el dipòsit de consciència on s’alberga la nostra veritable naturalesa còsmica:

Som una Ona que sorgeix sobre la superfície de la mar. El cos de l’Ona no dura molt, potser tan sols deu o vint segons. L’Ona està subjecta a un començament i un final, a ascendir i descendir. L’Ona pot quedar atrapada en la idea que “ara sóc aquí, però més tard ja no seré aquí”. I l’Ona pot sentir por o fins i tot ira. Però l’Ona té també el seu cos de mar. Neix de la mar i tornarà a ell. Ella compta amb el seu cos d’Ona i el seu cos de mar. No és merament una Ona: també és mar. L’Ona no necessita buscar un cos de mar separat d’ella; en aquest instant ella és tant el cos d’Ona com el cos de mar. Tan aviat com l’Ona és capaç de tornar a si mateixa i experimentar la seva naturalesa veritable, que és l’aigua, desapareixerà tota por i ansietat.