Hermann Hesse en el seu llibre Siddharta ho relata bellament:

Siddharta va declarar:
-Què Podria dir-te, venerable? Potser que has buscat massa. Que de tant buscar, no tens ocasió per trobar.
-Com es això? -va preguntar Govinda.
-Quan algú busca -va continuar Siddharta- fàcilment pot passar que el seu ull només es fixi en el que busca; però com que no ho troba, tampoc deixa entrar al seu ser una altra cosa, ja que únicament pensa en el que busca, té un fi i està obsessionat amb aquesta meta. Cercar significa tenir un objectiu. Trobar, però, vol dir estar lliure, obert, no necessitar cap fi. Tu, venerable, potser ets realment un que busca, doncs perseguint el teu objectiu, no veus moltes coses que estan a la vista.
… -Abans de continuar el meu camí, Siddharta, permet-me una pregunta. Tens una doctrina ?. Tens una fe o una creença que segueixes, que t’ajuda a viure i a obrar bé?
… – … L’amor, Govinda, em sembla que és el més important que existeix. Puc estimar una pedra, a un arbre o al seu escorça. Són objectes que poden estimar-se. Però no les paraules. Per això les doctrines no em serveixen, no tenen duresa ni blanesa, no posseeixen colors, ni cants ni olor, ni gust, no tanquen més que paraules. Penetrar en el món, explicar-lo i menysprear-lo, pot ser qüestió d’interès per als grans filòsofs. Però per a mi, únicament m’interessa el poder estimar aquest món, no menysprear-lo; no odiar-lo i tenir-me aversió a mi mateix; a mi només m’atrau la contemplació del món i de mi mateix, i de tots els éssers, amb amor, admiració i respecte.