Què és el síndrome de l’impostor?

Síndrome de l’impostor: Alguna vegada t’has sentit culpable després d’haver estat seleccionat/a per a una ocupació?, et preocupa no estar a l’altura del teu lloc de treball?, creus que no mereixes tenir èxit laboral i estàs enganyant els teus caps?

Si la resposta és afirmativa, probablement sofreixes el que comunament es coneix com la síndrome de l’impostor.

Aquest fenomen social, lluny de ser una patologia o un trastorn, es caracteritza per la sensació de no ser mereixedor de l’èxit personal o laboral i per tant, sentir-se culpable i amb por de no poder complir les expectatives.

Si t’identifiques amb aquesta sensació, coincidiràs que en moltes ocasions has experimentat ansietat i preocupació que es “descobreixi” que no estàs a l’altura d’aquest lloc, i que per tant, ets un frau o impostor.

Les persones que experimenten aquest fenomen, senten que els seus companys de treball o caps han estat enganyats, i que el seu acompliment no està a l’altura de les responsabilitats que comporta el seu lloc. A conseqüència, els qui pateixen la síndrome de l’impostor solen romandre en una alerta i preocupació constant, amb la finalitat de no ser “descoberts” i tracten d’estar a l’altura de les expectatives que ells mateixos han generat.

Qui pateixen aquesta síndrome?

Normalment, parlem de persones molt autoexigents i perfeccionistes, que ja des de la infància han estat sotmeses a ambients de molta responsabilitat i exigència, provocant baixa autoestima i inseguretat.

Aquestes persones es caracteritzen per un alt grau de responsabilitat i autocrítica, ja que no han pogut créixer en un ambient reforçat. És comú que aquestes persones s’hagin desenvolupat en un context on poques vegades es premiava l’esforç perquè mai era suficient, o s’ometien les emocions.

Per tant, i encara que sembli paradoxal, són persones que malgrat haver aconseguit grans assoliments a nivell acadèmic i laboral a través del seu esforç, creuen que els seus assoliments es deuen a l’atzar o a factors aliens a ells. Creuen que no són dignes de merèixer aquest reconeixement.

Habitualment, aquestes persones es veuen embolicades en un cercle viciós: Davant la preocupació de no estar a l’altura del seu lloc laboral, solen augmentar els seus esforços per a pal·liar la seva ansietat. No obstant això, aquest sobre esforç acaba generant-los fins i tot més preocupacions i major ansietat, augmentant per tant, la seva inseguretat.

¿Patologia o fenomen social?

No obstant això, com ja hem dit abans, el síndrome de l’impostor no és una patologia que figuri en els manuals de psiquiatria, sinó un fenomen cultural i social, per la qual cosa no és casualitat que majoritàriament l’experimentin dones.

Durant anys, a través de la societat heteropatriarcal en la qual vivim, les dones i els homes han estat educats per a exercir diferents rols, quedant la dona relegada a un pla més domèstic o familiar.

D’aquesta manera, les dones internalitzen una sèrie d’esquemes socials sobre com han de comportar-se, què es pot esperar d’elles i quin rol poden desenvolupar en la societat. Sembla que quan una dona escapa d’algun d’aquests estereotips està infringint una sèrie de regles socials no escrites, defraudant a la imatge que s’espera d’ella.

Això no sols afecta, per tant, a nivell laboral, sinó que també pot donar peu a problemes d’autoestima que acaben generant inseguretat amb el propi cos, amb la relació de parella o amb el rol de mare/filla. Per tant, és habitual experimentar emocions de culpa, ansietat i vergonya.

Com podem superar el Síndrome de l’impostor?

Si coincideixes amb les sensacions descrites anteriorment, no pateixes cap malaltia, estàs experimentant una sèrie de pensaments irracionals que responen a les demandes de la societat actual.

• Identifica les teves fortaleses i la teva trajectòria professional, quant temps i esforç has invertit per a arribar on estàs? Pregunta’t si realment és qüestió d’atzar o si estàs recollint els fruits de tant d’esforç.
• Normalitza els teus errors i assumeix que som éssers en constant aprenentatge. L’experiència s’obté a força de preguntar, equivocar-se, repetir i practicar. Els teus companys o superiors també van començar sent inexperts en aquest lloc.
• Què és el pitjor que pot passar?. Pregunta’t si les conseqüències que anticipades seran tan catastròfiques com tems i l’escassa probabilitat que hi ha que això ocorri.
• Focalitza’t en el present i gaudeix dels teus assoliments. Si has arribat fins a aquesta posició és gràcies al teu valor, connecta amb les emocions agradables que suposa el teu èxit.

Amb tot, si t’has sentit identificada amb aquest post i t’agradaria reduir el teu malestar, des de Santi Perich, psicòleg a Sabadell estaré encantat de donar-te les pautes necessàries per a manejar aquesta sensació i permetre’t assaborir l’èxit que et mereixes.