En 2007, el Washington Post va dur a terme un experiment en matèria de “context, percepció i prioritats”. El periòdic va demanar a Joshua Bell, un violinista de fama mundial, que es col·loqués amb el seu Stradivarius en una estació de metro a Washington, al matí, i toqués els complexos i magnífics preludis de Bach. Un miler de viatgers van passar al costat d’ell, però gairebé ningú es va detenir per a escoltar, excepte uns quants nens. El Post el va titular: “les matemàtiques morals del moment”. La gent tenia pressa i estava en altres coses, i el barret de Bell contenia a penes 32 dòlars en monedes, a penes una part del preu d’una entrada per a assistir al seu recital en el Kennedy Center la nit següent. Quantes vegades ens hem afanyat tu o jo a través de la vida, absorts en els nostres pensaments, sense reparar en el violí i els simples miracles que es produeixen a cada moment?.

Estiguis on estiguis, facis el que facis, fes una pausa. Dona’t un respir. La llibertat cobra vida cada vegada que ets present en lloc d’estar absort en els teus pensaments. Quan ets present amb els teus fills, la teva parella, el teu jardí, el teu treball, el teu cos, cobres vida. Centrat en el present també pots planejar, reflexionar, dirigir la teva vida de forma més eficaç. Quan ets aquí, veus amb major claredat i respons amb autèntic amor. Un cor valent va unit a una major capacitat per a acceptar i abraçar el que és aquí, ara.