A l’Índia, una família de comerciants tènia un fill petit al qual volien molt, però als deu anys es posa malalt greument i va entrar en un prolongat estat de coma. Diversos metges van acudir a tractar-lo, però res del que feien podia despertar-lo. Llavors, els pares es van assabentar que un famós yogui estava de visita en un poble pròxim i li van pregar que anés a ajudar al seu fill. El yogui va acudir, va recitar les seves oracions i mantres més poderosos, però sense cap efecte. Finalment, els va dir als pares que l’única esperança que els quedava per a curar-lo era oferir el que es coneix tradicionalment com un acte de veritat.

Després de meditar en silenci, el yogui es va apropar al nen, i prenent-li  la mà li va confessar que, encara que era un mendicant molt conegut, en realitat era un frau i no creia en molt del que ensenyava. En sentir això, el nen va obrir els ulls i mirà al seu voltant. Va seguir la mare, qui el va mirar i li va dir que mai havia estimat realment al seu marit. Eren un matrimoni concertat i, a pesar que havien format una família, ella mai havia estat feliç. En sentir això, el nen es va incorporar i tots es van sorprendre.

Finalment, el nen va mirar al pare, qui es prenguè el seu temps per a reflexionar i després va parlar: “tots pensen que soc un comerciant reeixit, però en realitat, encara que he treballat dur, el meu negoci està gairebé en fallida i no els he dit als meus creditors que és possible que no els pagui”. En sentir això, el nen s’aixecà, perquè se sentia bé una altra vegada, i va abraçar a la seva mare i al seu pare.

Gràcies a aquests actes de sinceritat, el nen es va recuperar i la família va poder recuperar la seva vida i començar de nou. Es van mirar amb nous ulls, perquè ara estaven disposats a dir la veritat; així va sorgir entre ells una nova relació de tendresa i compassió.