La terapia de parella l’entenc com una eina per el creixement personal en el coneixement d’un mateix i de l’altre. Com es construeix el vincle i el pròpi espai existencial són els camps que s’obren en el procés terapèutic que te lloc quan una parella es decideix a treballar en la seva relació.

En l’espai que construim cada membre de la parella té temps i oportunitat per explicar-se, de filar sense entrebancs la seva història sobre el què li està passant, de ser escoltat per el seu company i per el terapeuta. Afloren els conflictes que cadescú sent que l’estan afectant de manera primària, les pors que cada ú alberga conscient i inconscientment.

A partir d’explicarse un i l’altre, en el esdevenir del procés terapèutic es baixa als comportaments més concrets, en allò que ens afecte i que podem dir amb “pels i senyals”, al què ens agrada i també al què ens desagrada de l’altre (i també de nosaltres mateixos).

Dins la terapia s’està amb “els ulls oberts”, atents i amatents al què està passant, a “l’escolta” en sentit àmpli de les senyals físiques i emocionals que van tenint lloc, als fenòmens que es van donant ( d’aqui el nom de teràpia fenomenològica per quan es posa de relleu “l’aqui i ara” de cada membre de la parella)

Les crisis són vistes com oportunitats, finestres obertes cap a la intimitat, escletxes en la comprensió de les possibles infidelitats, entesses aquestes en el sentit de “cap on” mirem quan estem deixant a l’altre de banda.

A vegades l’estrés, els problemes diaris s’ens emporten a un lloc on no volem estar, en teràpia es tracta de parar-nos i sentir i esperar per veure què ens està passant, què volem, què necessitem, tant nosaltres existèncialment com amb el nostre company.

Us invito amb aquestes reflexions a treballar si ha arribat el moment, a no posposar més una situació que se us ha fet “ben palesa” en el present de les vostres vides (ja sigui perquè sentiu ansietat, angoixa, hi ha infideliats, conflictes de lealtats amb les families d’origen i la vostra, no hi ha intimitat ni comunicació, s’ha perdut el respecte i la digniat, hi ha desànim, projectes vitals divergents….)