Seguint la psicologia budista, des del punt de vista del jo (Ego) la creativitat tracta de la noció d’èxit competitiu, d’ideal, d’objectiu. La Creació suposa el concepte de voler assolir alguna cosa; tractem de fer que la situació correspongui amb la idea que ens hem fet del que volem assolir, comparem el somni amb la realitat. En última instància, aquest no és el veritable procés creatiu, sinó que és una creació en sentit únic que es pot desgastar. Hem construït alguna cosa i s’ha acabat; no té on anar. És una inspiració molt limitada.

Per contra, a l’altre enfocament (la veritable creació) no tenim ni meta ni objectiu, no ens hem proposat res, i cada situació és un fi en si mateixa. Ens deixem portar per la situació, i aquesta situació ens va conduint a altres, ens va obrint nous horitzons. Així que seguim sense parar, passant d’una etapa de desenvolupament a una altra, sense ambició i sense aturar-s’hi. No es proposa arribar a la il·luminació, però cada situació el va portant a la següent, fins que un dia es troba il·luminat. Això passa perquè es relaciona amb les coses pel que són i no en funció d’alguna fita que s’hagi proposat.

Quan la motivació prové del jo, està motivada per l’ambició. L’altra possibilitat és saber apreciar la creació mateixa amb naturalitat, en comptes d’estar fascinat pel que un està fent. Si sintonitzem amb el veritable procés creatiu, amb el gaudi de crear, descobrirem una font inesgotable de creativitat.