Som impressions deixades per alguna cosa que va estar aquí. Hem estat creats, modelats, formats per una desconcertant matriu de contingències que ens han precedit. De la configuració de l’ADN derivat dels nostres pares a la detonació de cent bilions de neurones en el nostre cervell, al condicionament cultural i històric, a l’educació i formació que ens han donat, a totes les experiències que hem tingut i les decisions que hem pres: tot ha conspirat per a configurar la trajectòria única que culmina en el moment present. El que existeix aquí i ara és la impressió irrepetible deixada per tot això, al que anomenem “jo”. Però aquesta imatge és tan viscuda i sorprenent que confonem el que és una mera impressió amb alguna cosa que existeix independentment del que ho va formar.

De manera que, ¿què som sinó la història que continuem repetint, modificant, censurant i embellint al nostre cap?. El “jo” no és com l’heroi d’una pel·lícula tipica al qual no l’afecten les tempestes de passió i intriga que bullen al voltant d’ell, des dels títols fins al final. El “jo” s’assembla més als personatges complexos i ambigus que apareixen, es desenvolupen i sofreixen al llarg de les pàgines d’una novel·la. No m’assemblo en absolut a una cosa. Soc més com el desplegament d’una narrativa.

Quan prenem consciència de tot això, podem començar a assumir una responsabilitat major pel rumb de la nostra vida. En comptes d’aferrar-nos a la conducta i les rutines habituals per a afermar la sensació de “jo”, percebem la llibertat per a crear qui som. En comptes de ser hipnotitzats per impressions, comencem a crear-les. En comptes de prendre’ns tan en serio, descobrim la ironia juganera d’una història que mai abans ha estat explicada d’aquesta manera.