Callar no és un acte de menyspreu a la paraula, tot el contrari: només callant aprenem el veritable valor de la paraula. Si alguna cosa sobreabunda, perd el seu valor. Així succeeix amb les paraules, que amb facilitat poden lliscar-se pel pendent de la xerrameca, tergiversant el seu sentit i intenció. No es pot ser una persona espiritual i, al mateix temps, ser un xerraire. El silenci és l’espai interior en el qual neixen les paraules. Sense aquest espai, les paraules no són sinó bombolles de sabó que queden en res o, pitjor encara, pedres amb què es va sepultant l’ànima.
Una paraula oportuna és un do incomparable: ens ajuda a comprendre la realitat i a aprofundir en el seu misteri. Una paraula inoportuna, en canvi, amenaça la realitat, podent arribar a matar-la. Revisa les paraules que tens dins. Comprova si et netegen o t’embruten, si t’eleven o et rebaixen. Purifica les teves paraules malaltes o equivocades amb un mantra o paraula sagrada. Testa les paraules conforme et vagin arribant, queda’t amb les bones i rebutja les dolentes. Cerca la paraula que ets i descobreix que aquesta paraula és.
