El ser humà funciona a dos nivells diferents simultàneament, el psíquic o mental i el físic o somátic. Quan l’individu no està en contacte amb els processos energètics del seu cos deixa de adonar-s’en de la conexió entre el núcli del seu ser i la superficie, hi ha un bloqueig que separa l’esfera psíquica de la somàtica. Aquest bloqueig crea una escisió de la unitat de la personalitat, experiencialment aisla l’home del nen que va ser colocant una barrera entre el present i el passat.
L’importància del traball corporal radica en que aquesta escisió no es pot superar pel coneixement intelectiu únicament. Fa falta sentir el fluxe i notar el discórrer de la excitació dins del cos, per això es de menester abandonar el control rígit de l’ego de manera que les profundes sensacions del cos puguin arribar a la superficie. Quan la persona no entra en contacte amb els seus procesos energètics no està preparada per deixar que la vida entri en funcions, l’asusten enormement les consequencies, i en concret la vivència d’aquelles emocions tancades en el profund del seu ser i que tem no poder soportar.
La base del treball corporal en aquest sentit tindrà tres aspectes bàsics:
-Ajudar a la persona a augmentar l’absorciò d’oxigen i la eliminació de CO2 a través de la respiració més profunda y completa.
-Facilitar el entrar en contacte amb el seu cos, amb el terra que el sustenta, amb  l’ambient en que es mou i les tensions que el limiten amb la finalitat de facilitar la paulatina disolució dels bloquejos musculars. La vista posada en el augmento de la vitalidad superant la rigidessa i tensió crònica.
-Per últim ajudar a la persona a descarregar l’energia a través de la autoexpresió corporal i emocional. La descàrrega expresiva facilita l’exteriorizació i neteja d’emocions reprimides y la consequent relaxació muscular.