El caracter té un origen en els conflictes emocionals no resolts en la infància. I s’expressa en el present en tres plànols bàsics: acuraissament corporal, repressió de les emocions negatives i pensaments o conviccions que sustenten el caracter. És a dir, el caràcter originarà una major o menor pertorbació al centre corporal, al centre emocional o al centre intel·lectual. La labor terapèutica consistirà a anar netejant els tres centres portant al pacient d’un a un altre sense deixar-li encasellat al centre que més predominança hagi desenvolupat. L’abordatge terapèutic per tant tindrà de centrar-se en tota la persona. El caràcter no és el retrat de tota la personalitat, sinó que indica les defenses que l’individu desenvolupa en la infància i durant tota la vida contra els perills que l’expressió lliure dels impulsos biològics i sentiments origina al subjecte per la repressió, frustració i falta d’atenció i acceptació de les persones importants per a ell.