A. Maslow precursor de la Psicologia Transpersonal, assenyala el que per a ell és la autorrelaización i quals són els efectes de no intentar-la. És interessant constatar que segons ell (i jo ho comparteixo), una vegada començat el camí de la consciència, de l’adonar-se i de la potencialitat humana en tots els sentits, no hi ha marxa enrere.

Les seves paraules diuen així:

«Tots nosaltres tenim un impuls de realització de més potencialitats, cap a l’autorealització o humanitat plena o realització humana. (És) un estimulo cap a l’establiment del ser plenament evolucionat i autèntic…, una accentuació intensificada del paper de la integració (o unitat o totalitat). Resoldre una dicotomia en una unitat superior i més vasta equival a remeiar una escissió en la persona i a unificar-la més. (És també un impuls) per a ser el millor, el millor que un pot ser capaç de ser. Si deliberadament planeges ser menys del que ets capaç de ser, t’adverteixo que seràs profundament desgraciat per la resta dels teus dies»