En el seu llibre “moro per ser jo” Anita Moorjani ens relata la seva vivència després d’haver experimentat una Experiència Propera a la Mort (ECM). Anita després de tenir un Cancer galopant i donar-la per morta l’equip mèdic, relata la seva vivència en aquest passatge que va de la vida a la mort física. Parla de la convicció i de la força que va experimentar i va obtenir d’aquesta altra realitat. En el seu llibre pren especial importància l’amor a un mateix com a font de tota sanació i vida. Reprodueixo aquí un extracte que comparteixo i que m’ha semblat especialment significatiu.
A la pregunta que li fa un dels seus oients que si ¿Massa amor propi no fa egoistes a les persones ?, Anita respon:
No podem donar del que no tenim.
En la meva cultura, vaig ser ensenyada a posar als altres primer i a mi en últim lloc o simplement en
cap lloc. No vaig ser ensenyada a estimar-me a mi mateixa ni a valorar a qui i el què sóc; com
conseqüència, tenia molt poquet que oferir als altres. Només quan omplim la nostra
copa amb estima per nosaltres mateixos, tindrem coses a donar. Només quan ens estimem
incondicionalment, acceptant-nos com les criatures magnificents que som, amb gran respecte i compassió, podrem, algun dia, oferir-li el mateix a algú més. Estimar el nostre ésser ve de
primer i estimar els altres és el resultat inevitable.
L’egoisme ve de molt poquet amor cap a nosaltres mateixos i no de massa; per això és que
sentim la necessitat de compensar, aquí, aquesta carència. No hi ha tal cosa com voler-se
massa, ni tampoc això de sentir massa afecte genuí pels altres. El nostre món
pateix de molt poquet amor propi i massa judici, inseguretat, por i desconfiança; si tots
ens volguessim més, la majoria d’aquests vicis desapareixerien.
Dir “t’estimo” quan ets incapaç de dir-t’ho a tu mateix, no és més que actuar. No és real.
L’afecte pel meu ser i pel dels altres és la mateixa cosa. Tots nosaltres som Un, estem tots
interconnectats. L’ésser conscients de la nostra pròpia divinitat ens pot ajudar a veure la nostra
magnificència i que som mereixedors d’amor, sense condicions. Una vegada que ho entenguem,
oferir el mateix a tots els altres es torna més fàcil.
