Avui, rellegint Susanna Tamaro, me deixat endur per les seves boniques paraules.

Aquí us les deixo.

…”Cada vegada que et sentis perduda, confusa, pensa en els arbres, recorda de quina manera creixen. Recorda que un arbre amb una gran copa i poques arrels és arrencat al primer cop de vent, mentre que, a un arbre amb moltes arrels i poca copa, la saba en prou feines corre. Les arrels i la copa han de créixer en la mateixa mesura, han d’estar dins les coses i estar-ne per sobre, només d’aquesta manera podràs oferir ombra i sopluig, només d’aquesta manera, a l’estació adequada, podràs cobrir-te de flors i de fruits”

…”I després, quan davant teu s’obriran tants camins i no sabràs quin d’ells triar, no n’agafis un perquè sí, sinó asseu-te i espera. Respira amb la profunditat confiada amb la qual vas respirar el dia que vas venir a aquest món, sense que res et distragués; espera i espera més encara. Queda’t quieta, en silenci, i escolta el teu cor. Quan et parli, aleshores aixeca’t i vés on ell et porti.”