A propòsit de l’Enteniment em semblen molt encertades les paraules que Osho al seu llibre sobre la Consciència dedica sobre aquest tema:

Mai no faig servir mai la paraula renúncia. El que dic és: gaudeix de la vida, de l’amor, de la meditació, de les belleses del món, de l’èxtasi de l’existència… . Transforma el que és mundà en sagrat. Transforma aquesta riba en l’altra riba, transforma la terra en el paradís.

I tanmateix, indirectament, es comença a produir una certa renúncia. Però és una cosa que passa, no ho fas tu. No és una cosa que fas, és una cosa que passa. Comences a renunciar a les teves ximpleries, comences a renunciar a les escombraries. Comences a renunciar a les relacions insensates. Comences a renunciar a les feines que no satisfan el teu ésser. Comences a renunciar als llocs on no era possible el creixement. Però jo a això no en dic renúncia. Ho anomeno enteniment, consciència.

Si portes pedres a la mà creient que són diamants, jo no et diré que renunciïs a aquestes pedres. Em limitaré a dir-te: “Roman alerta i fes una altra mirada”. Si tu mateix veus que no són diamants, quina necessitat hi ha de renunciar? Cauran de les teves mans per si mateixes. De fet, si vols seguir portant-les hauràs de fer un gran esforç, hauràs d’aplicar molta voluntat per seguir portant-les. Però no podràs portar-les gaire temps; tan bon punt hagis vist que són inútils, que no valen res, tindràs ganes de llençar-les.

I quan les teves mans quedin buides, podràs cercar autèntics tresors. I els tresors autèntics no són en el futur. Els autèntics tresors són aquí mateix, ara.