Per a entendre que la meditació no és una activitat podem usar l’exemple del “puny tancat”. Si deixem la mà oberta i l’anem tancant lentament amb força veiem que és necessari fer un esforç tant per a estrènyer-la com per a mantenir-la en aquesta posició contreta .

Si mantenim la mà en aquesta posició contreta durant un cert temps els músculs s’acostumen a aquesta nova situació i no triguem a deixar de ser conscients que cal aplicar un esforç subtil de manera contínua per a mantenir-la.

Ara, si algú ens demana que obrim la mà, sentim que hem de fer un esforç per a obrir-la. En obrir-la, en algun moment ens adonem que per a obrir la mà no estem aplicant nou esforç, sinó que en realitat estem relaxant una tensió o un esforç anterior del qual ja ni tan sols érem conscients .

L’esforç aparent que hem de realitzar per a obrir la mà resulta ser la relaxació de l’esforç que vam fer originalment per a contreure-la. El que semblava ser l’inici d’un esforç resulta ser el cessament d’un esforç.

La meditació funciona de manera similar. La nostra veritable naturalesa és oberta, il·limitada, lliure, conscient, autolluminosa i autoevident. Encara que és possible que no ens adonem, aquesta és la nostra experiència en tot moment.

Aquesta Consciència oberta, lliure i il·limitada s’ha contret sobre si mateixa, s’ha replegat en l’estreta armadura d’un cos i una ment, limitant-se així a una diminuta ubicació dins d’un vast espai i a un breu moment en una infinita extensió de temps.

Amb la meditació cessem aquesta obstinació.