Podem dir que la psique consisteix llavors en el jo, que és conscient, i en els complexos i arquetips, que són inconscients. En aquest sentit el jo és el centre de la consciència i el sí mateix, el centre de tota la personalitat. El sí mateix és també l’arquetip de la totalitat, aquesta totalitat es refereix a la unió de les parts conscients i inconscients de la personalitat. Aquest procés d’unió i unificació dels oposats (jo-inconscient) esdevé sota la tutela del si mateix.
El sí mateix és el centre de la personalitat fins i tot abans del començament del procés d’individuació (fer conscient l’experiència tant exterior com interior). En aquest sentit només apunta a la totalitat simbòlicament, perquè la unió real del conscient i l’inconscient és el treball de tota una vida. Diem sí mateix latent a aquest estat anterior a la unió i sí mateix manifest quan avança en la seva expressió. El si mateix i la seva transformació des del seu estat latent al manifest són el focus essencial del model espiritual de Jung.
El jo ha d’ocupar-se de la dificilíssima tasca de transformar la condició psíquica interior (escoltant les seves figures internes i donant-los el lloc corresponent) i enfortir al si mateix. Ha de treballar i esforçar-se a aprendre a reconèixer el sí mateix i a trobar maneres de conferir-li l’energia i el poder que exigeix.
