Seguint a K Durckheim, podem distingir tres tipus de consciència en la seva evolució cap a la transcendència.

1) Al començament és la «por de ser castigat”. En tant que un determinat comportament es doni en funció de les possibles conseqüències que pugui tenir, en aquesta vida o en l’altra ( el cel o l’infern), entra en joc aquesta primera consciència.

2) La consciència com a ”expressió d’adhesió” a una idea, a una cosa (consciència professional) o a una comunitat. La consciència parla quan l’home no actua, o no prou, en comunió amb el tot al qual se sent lligat, bé com a membre, bé perquè es té alguna obligació respecte a ell. En el centre d’aquesta consciència està l‘honor.  Es perd quan s’és infidel a una causa o a una comunitat. És aquesta una consciència dels valors, i el seu nivell humà està més pròxim al Ser que en el cas del primer tipus de consciència.

3) El tercer nivell de consciència és la consciència ”absoluta”.  S’expressa quan l’única cosa que compte és l’obligació de l’home respecte a l’Ésser,  des del seu Ser essencial. La veu d’aquesta consciència absoluta es fa encara més evident quan el que exigeix és contrari al que requereixen la consciència compromesa amb la comunitat a la qual es pertany i el deure respecte a si mateix. En l’oposició entre el deure amb la comunitat i l’exigència del Ser essencial, s’estableix un veritable conflicte. L’home descobreix que la seva vida li pertorba o que, sense discussió possible, un altre Senyor es manifesta. Llavors haurà de decidir. Si tria en favor del seu Ser essencial aquesta consciència s’obrirà pas. Una experiència així pot fer-li reconèixer per primera vegada la realitat de l’Ésser.