El testimoni és invariable, no participa dels difrents estats que atravessem. Es allá, al darrera, mirant-los, entenent-los, però invulnerable, inalterable. M’adono que allá hi ha algú , i aquest algù és fonamental. Encara que la soledat sigui molt gran, encara que el buit sigui molt gran, l’important és qui està sent el protagonista, l’experimentador d’això, i hem de romandre en aquesta noció, atents. Els estats aniran canviant, tots son transitoris. Però el testimonio que està allá en cap cas és transitori.

L’atenció central és el testimoni, la persona n’és conscient mentre a la vegada experimenta les formes. El testimoni és l’eix, però ni es confón ni es barreja amb el que veu o experimenta en una situació determinada,

Jo soc el que m’estic adonant, i aquest que s’està adorant no és cap cosa de les que pasen. Si puc percebre el que passa, és perquè hi ha algú que és més enllà del que passa, adorant-se’n. Es tracta de buscar qui és aquest algú; al principi costa, sembla que se t’escapa, que no saps on és, però si hi poses interès, a poc a poc aniràs descobrint que allà hi ha un focus, molt precís… que és allò més important de tot el que puguis veure i experimentar. Tota la realitat, tot el significat està sorgint d’aquest focus. I cal anar cap a ell amb paciència i perseverança.