En la nostra Contemplació dirigim la nostra atenció a la «Consciència testimoni”. Això significa únicament que romanem com la Consciència testimoni de manera conscient. És a dir, aquesta Consciència roman, mora o habita en si mateixa, com sí mateixa, conscientment. Deixem que la ment, el cos i el món apareguin, romanguin i desapareguin en aquesta presència de la Consciència. De totes maneres, això ja és el que fan, així que senzillament cooperem amb el que ja és sempre així.

El cos, la ment i el món són per igual objectes de la Consciència. No obstant això, quan identifiquem erròniament la Consciència amb el «cos-ment” transferim l’estatus del subjecte (que pròpiament li pertany només a la Consciència) al cos-ment. D’aquesta manera, hem acabat pensant i sentint que soc “jo” com a cos-ment qui experimenta el món. No obstant això, el cos-ment no presència, testifica ni experimenta res, sinó que ell mateix és presenciat, testificat, experimentat.

Experimentem la ment (els pensaments i les imatges) i el cos (les sensacions) exactament de la mateixa manera que experimentem el món (les percepcions sensorials). Cadascuna d’aquestes experiències és per igual un objecte de la Consciència; La ment i el cos són objectes de la Consciència en la mateixa mesura que el món.

Així doncs, per mitjà de la comprensió retornem la ment i el cos al lloc que els correspon (juntament amb el món) com a objectes de la Consciència. I, pel mateix motiu, en retornar la ment i el cos al regne de l’objectiu per mitjà de la comprensió també retornem el “jo” a la Consciència.