El caminant li va saludar i li va dir:”que Déu et doni un bon dia!”; l’home va respondre ”mai he tingut un mal dia!”. Ell li va dir “que Déu et doni fortuna!”; i li va respondre: “Mai he tingut infortuni!”. Però ell va insistir:”que siguis Benaurat!”, l’home va respondre: “mai he estat desventurat!”… .
El caminant li va demanar que li expliqués tot això, al que l’home va accedir dient-li: Si tinc gana lloo a Déu; si tinc fred, lloo a Déu; si soc miserable i estic en l’oprobi, lloo a Déu, és per això que mai he tingut un mal dia. El que Déu m’ha donat o disposat en mi, sigui agradable o penós, amarg o dolç, ho he rebut de Déu com el millor: per això no he estat mai infeliç. He disposat la meva voluntat en la voluntat de Déu de manera absoluta: el que Déu vol també ho vull jo i per això mai he estat desventurat, perquè només he volgut la voluntat de Déu.
El caminant llavors li va dir: “ah, bon home!, si Déu et volgués tirar a l’infern, que podries dir a això?”. Llavors l’home va dir: «Li ho retrauria!, però encara així, tinc dos braços per a pressionar-li. Un braç és la veritable humilitat que el posaria per sota i (llavors) l’envoltaria amb el braç de l’amor”. L’home va afegir: “Prefereixo estar en l’infern i tenir a Déu que en el regne dels cels i no tenir a Déu”.