Cap recipient pot contenir dos tipus diferents de líquids. Si conté vi, no pot contenir aigua; a més el recipient ha d’estar totalment net i buit. D’igual mode si desitges rebre a Déu i al goig diví has de treure les criatures ( els homes, les teves construccions) de dins teu. “Buida’t per a ser omplert. Aprèn a no estimar per a així aprendre a estimar. Aparta’t perquè siguis anomenat de tornada”. El que acollirà i es receptiu , ha d’estar buit.

Els mestres diuen: si en percebre i veure l’ull tingués un color en si, no podria veure ni el seu propi color ni la resta de colors. Però ja que manca de color, reconeix tots els colors. L’ull, al no tenir un color en si, en realitat els té tots en el sentit veritable, perquè gaudeix d’ells amb gust i amb goig. Per això, com més perfectes i pures siguin les potències de l’esperit, més perfecta i més extensament acullen el que perceben; i s’unifiquen i integren millor amb allò que reben. Les potències superiors de l’ànima – que estan nues de tota matèria i no tenen res en comú amb les coses- reben directament a Déu mateix, en tota l’amplitud i plenitud de la seva ser.

El nostre Senyor diu: “Benaurats els pobres d’esperit”. Pobre és qui no té res; pobre d’esperit vol dir que, de la mateixa manera que l’ull és pobre i nu de color i, no obstant això és receptiu a tots els colors, així també el pobre d’esperit està receptiu a tots els esperits, i l’esperit de tots els esperits és Déu. I el fruit de l’esperit és amor, goig i pau. Nuesa i pobresa, no posseir res, estar buit, transforma la naturalesa.

Si desitges realment buscar i trobar la felicitat i el consol perfectes en Déu, procura despullar-te de totes les criatures i del consol que prové d’elles. Quan res pot consolar-te sinó Déu, llavors Déu sí que et consolarà. Mentre et consoli el que no és Déu, no aconsegueixes alleujament ni aquí ni en el més enllà.

Si Déu té a bé concedir el que demano, ho prenc i ho gaudeixo; si Déu no desitja atorgar-m’ho, llavors m’apanyo sense això, per raó de la mateixa voluntat Divina, ara en negativa, i així ho acullo jo, sentint la manca d’això. (En qualsevol cas) Què haig de perdre jo? En veritat, en veritat, rebem a Déu més veritablement en la manca que en la possessió, ja que quan algú rep alguna cosa, és la cosa mateixa el que fa sentir-se bé i reconfortat. Però si no rep res, llavors no té res, no troba res i no coneix una altra cosa que li alegri que Déu mateix i la voluntat Divina.