Tenim la sensació que, malgrat el pas dels anys, en realitat no estem envellint. Cada vegada sentim amb major claredat que sempre som la mateixa persona. D’on ve aquest sentiment?, només pot venir del que sempre és el mateix en nosaltres, i què és això?

Conèixer, ser conscient o la consciència mateixa és l’únic element de l’experiència que sempre roman igual. La sensació que mai envellim o que sempre hem estat la mateixa persona és una intuïció d’aquesta veritat. De fet, és més que una intuïció: és l’aroma  de la nostra eternitat, el sabor del nostre jo eternament present, sense edat, immutable i immaculat.

Com més profundament entenem i sentim això, més refulgen les qualitats innates del nostre ser conscient essencial a través del personatge de l’individu, impregnant la ment i el cos amb la seva resplendor i la seva pau i vessant la seva calidesa sobre tots aquells amb els qui ens relacionem. En la vellesa, a mesura que la ment i el cos de la persona es van esvaint, l’individu es torna cada vegada més transparent al seu ser, el qual, al seu torn, resplendeix amb més intensitat en tots els aspectes de la seva experiència. El simple fet d’estar en companyia d’algú així és una benedicció.