Jalaluddin Rumi és un dels majors mestres espirituals de la història. En la seva visió Sufí del Ser (Déu) exhorta a la crida del veritable i oblidat Ser més íntim. Les següents són paraules referent a la nostra gran separació d’aquest Ésser:

“Qualsevol que hagi estat separat d’algú a qui estima entendrà la meva cançó. Tota separació és un ressò en el cor de la Gran separació, tot dolor una invitació a tornar. Tot aquell que hagi estat sostret de la seva llar anhela tornar a ella.

Jo entono la mateixa cançó entre els qui estan alegres i els qui se senten tristos. Soc amic de tots, i cadascun escolta segons la seva pròpia experiència. No obstant això, pocs són capaços de sentir el secret que amaga la meva música, perquè la meva melodia no es pot escoltar amb les oïdes; només es pot escoltar amb el cor.

No és el vent, sinó el foc d’amor, el que respira en mi. Si no coneixes aquest amor, no et coneixes a tu mateix. És el sabor de l’amor que es destil·la en el vi. Si no has provat aquest vi, mai has estat realment embriac.

La meva música és una amiga i una companya per a tots aquells que anhelen curar la ferida de la separació. La meva puixança intensifica el seu anhel. La meva dolçor els ofereix un respir.

Deixa que la meva música visqui en el teu cor. En ell escoltaras el teu anhel de Déu (el teu ser més intim) i, al mateix temps, l’amor que Déu sent per tu”.