Segons Campbell la funció psicològica de la mitologia consisteix a iniciar a l’individu en l’ordre de realitats de la seva pròpia psique, guiant-lo cap al seu propi enriquiment i realització espiritual.

En aquest sentit, els déus olímpics per exemple, es poden assimilar amb els poders reals de la vida, forces motivadores que encara romanen actives. En el seu sentit simbòlic, els déus són tan rellevants en l’actualitat com ho eren en èpoques antigues, perquè representen les forces vitals, els centres creatius i els principis dinàmics de la psique humana.

Seguint a Campbell, els déus eren personificacions dels poders de la naturalesa i de les energies que experimentava el cos humà, com la força del desig, la motivació i la voluntat, l’instint i l’impuls, el pensament, el sentiment i la intuïció. A més, eren personificacions de principis universals transcendents: amor, bellesa, força, saviesa, veritat, esglaiament, terror, llibertat etc. La interacció entre els déus narrada en els mites representa els conflictes entre aquests principis universals i els diferents impulsos humans, són maneres de reconciliar aquests conflictes; l’adoració als déus era una manera de reconèixer les diverses potències vitals per a integrar-les en l’estructura de la vida humana.

La suposició moderna que som éssers racionals autodeterminats, amos del nostre destí, armats amb el lliure albir i amb el poder de modelar la nostra vida al nostre antull, crea una postura psicològica en la qual ens aïllem i alienem dels déus. Vivim ignorants del seu poder, i els déus, invisibles i irrecognoscibles, es transformen en forces perilloses i destructives. En l’actualitat, com han posat en relleu molts psicòlegs destacats (Jung, Hillman…), tenim nous déus, o més aviat invoquem als vells amb noms nous: obsessions, compulsions, neurosis, manies, depressions, pulsions i complexos, símptomes de malaltia, idiosincràsies i excentricitats. Els déus, als quals ja no reconeixem, han assumit connotacions negatives i són vists com a intrusions indesitjades que trastornen els nostres plans i intencions conscients. Un daimon (divinitat que intervé en el destí) havia de ser respectat i un déu adorat, però una obsessió ha de ser controlada, una neurosi corregida i una depressió previnguda costi el que costi.

En la nostra època, una nova perspectiva mítica, hauria de proporcionar-nos una manera de reconèixer conscientment els poders que antany representaven els déus i de relacionar-nos de manera constructiva amb ells. Necessitem un sistema d’orientació psicològica mitjançant el qual puguem reconciliar-nos amb les poderoses forces inconscients de la psique. Per a iniciar-nos en el “ordre de realitats” de la psique, necessitem comprendre què és aquest ordre interior i com estem relacionats amb ell. Precisem d’un mapa d’aquest domini per a orientar-nos i dirigir-nos cap al nostre enriquiment i realització espiritual.